login
Inicia sessió

register
Registra't

Tanca els ulls, i escolta!

Vull. Puc.

Vull escriure.

Vull escriure tot el que em passa pel cap.

Vull escriure tot el que em passa pel cap i em resulta impossible dir en paraules.

Vull escriure que et trobo a faltar.

Vull escriure que el trobo a faltar.

Vull escriure amb la mateixa freqüència amb que ho feia abans.

Vull escriure tot el que no havia imaginat i tot el que sóc capaç d'imaginar.

Vull escriure somnis i realitats.

Vull escriure totes les tristeses i els moments més durs.

Vull escriure un viatge a Portugal que estar a punt de començar.

Vull escriure una gran temporada castellera que ja portem a la butxaca.


Vull descriure els setze castells de vuit descarregats.

Vull descriure els diferents paratges que coneixaré aquests dotze dies.

Vull descriure la convivència de dins la furgoneta.

Vull descriure el que sento des de que et ser lluny d'aquí.

Vull descriure tot el que em fas sentir.

Vull descriure les inquietuds.

Vull descriure les sensacions que em provoquen les persones que no entenc.

Vull descriure el que sento quan sento que he de fugir.

Vull descriure tot el que sento un cop he fugit.

Vull descriure el gust que tenen les llàgrimes quan són de felicitat i també quan són de dolor.

Vull sentir l'aire als cabells des d'un far deconegut.

Vull sentir l'aigua als peus d'un llac per conèixer.

Vull sentir la roca sota els dits, de la muntanya que em toca escalar.

Vull sentir la sal als llavis de l'Atlàntic que encara no he vist.

Vull sentir la sal als ulls de les llàgrimes de felicitat.

Vull sentir com es dibuixa un somriure que es fan els somnis realitat o no.

Vull sentir com xiuxiuegen les fulles d'un parc natural.

Vull sentir el silenci d'una pinya treballant pel 3de9 amb folre avellana.

Vull sentir el soroll que fan els nens tot fent la migdiada.


Vull poder fer els somnis realitat.

Vull que a casa les males cares es converteixin en somriures.

Vull que a la feina tot resulti més fàcil.

Vull que a la feina, cada dia hi hagi nous reptes.

Vull que els castells s'hagin de suar.

Vull tornar a emocionar-me descarregant un castell treballat.

Vull que els projectes comuns iniciats trobin un final adequat.

Vull iniciar projectes amb els nens que fins ara he portat.

Vull fer el meu projecte sense por.

Vull no ser un covard.

Vull sentir la por per fer-li front.

Vull ser sempre jo.

Vull que tots aquests volers es converteixin en poders.


(28/juliol/2013)

Un 30 de gener del 2014 ho repasso i poso en verd lo aconseguit, en vermell lo que estar per aconseguir i en taronja, el que estar progressant adequadament ;)

Comentaris (1)30-01-2014 21:33:43

Un món

Passa llista amb un somriure. Un somriure taca't per alguna cosa diferent. avui disfrutarà més que mai. Avui, disfrutarà com mai.

Balla, canta, corre i salta. Els anima per ser millors, perquè poden i ells gaudeixen com cada dia. Tots a la seva, però quan ella els cridam tots a una.

Classes setmana rere setmana que li deixen un molt bon regust de boca.

Si pot, avui ja sao que l'any que ve repetirà. Tot i el cansament i les poques ganes d'alguns dies, al final, resulta que val la pena.

Onze petons.

Onze somriures.

Onze abraçades.

Nens i nenes que la recordaran un temps.

Però això no li sap pas greu, perquè ella creix tant com ells.

Ella també oblidarà noms, o potser no. només el temps ho dirà.

avui actualitzarà el currículum.

i com li agrada crèixer i aprendre amb personetes que encara els hi queda tant i tant per descobrir, com a ella =D

(28/maig/2013)

Comentaris (1)30-01-2014 21:16:07

Petons

Aparca el cotxe a un cosgtat de la carretera, a l'esquerra del riu, lluny del refugi on ha decidit fer un té.

Camina per l'esquerra, vora el riu, mentre escolta ocells i aigua. Per estrany que sembli, no pensa res.

Mitja hora més tard, arriba al refugi, seu fora en una terrassa i contempla el paissatge i els escaladors que taquen les pedres i penyassegatsque envolten el riu.

Somriu quan un nen de dos anys vol prendre nota.

Se li encomana la seva energia i multiplica la que ja tenia.

El petit porta dos sobrets de sucre, ensopega amb una línea de llapis del terra, cau i plora.

I ella, automàticamentm s'aixeca i se'l mira.

Un petò, un altre i, encara un tercer més.

Tres petons que esborren de sobte tot el dolor que sentia el petit, tres gestos que fan que ho oblidi, somrigui i li doni els dos sobrets de sucre rient.

Seu de nou i guarda el sucre a la motxilla, treu la seba llibreta de records.

Un dia, una experiència.

(Refugi, 20 de maig. Vora el riu, 2 anys, 3 petons, 1 caiguda i 1 somriure infinit).

I, per trencar una mica amb la seva rutina, afegirà:

"Què se n'ha fet d'aquells petons que esborraven tots els mals?"

De tornada, pensa que potser es hora de recuperar el costum tan bonic de fer petons perquè si.

I avui, ja ha començat amb aquell nen. Tres petons per curar i dos més, un per comiat i l'altre per donar-li les gràcies.

Només somriu.

Finestres baixades i el so del motor que es barreja amb les fulles, l'aigua i el vent.

(20/maig/2013)

Comentaris (1)30-01-2014 20:59:33

Simplement

- Plou! Te'n adones? Està plovent.

- Clar que ho noto. Per això corro. M'estic mullant.

- No, no te'n adones.

S'oculta sota els cabells xops,

el cos vibra amb la riba empapada

i els peus, llisquen amb el terra.

- Plou, simplement això, plou. I tu, tu simplement et mulles.

Reemprenen la marxa,

avancen entre relliscades,

les "convers" ho complquen més,

però també es mulla els peus,

- Deixa de córrer, deixa d'amagar-te.

- No em vull mullar, no porto paraigües.

- Llavors, busca el que tens i no el que et fa falta.

Una jaqueta impermeable,

per caputxa, un balcó

estret, per cobert.

Un silenci. Una pausa.

- Està plovent!

- Si, plou.

- Simplement això.

- Si, simplement plou.

De cop, aigua dolça,

aigua salada, llàgrimes,

somriures i pluja.

Simple però complexe.

(9/maig/13)

Comentaris (1)30-01-2014 20:50:41

circular

El motor remuga entre les seves cames, sota el seu cos.

La velocitat li despentina els cabells que porta lliures.

El casc, s'aferra al seu braç igual que les mans al manillar.

Tantes imprudències i tanta llibertat.

Durant cinc minuts, la velocitat vertiginosa li ha permès no fer res més que mirar endavant i somriure.

Redueix considerablement el ritme i busca un lloc on aturar-se.

Arribarà al poble i passejarà entre la gent del mercat que encara no coneix.

Arribarà davant la porta i traurà les claus.

Per primer cop avui, tindrà por i es sentirà insegura.

Acariciarà el casc distretament i girarà la clau.

La moto l'observa des del carrer i li recorda que sempre està a temps de fugir.

Però no ho farà.

Si més no, no avui.

Ara comença.

No tot, però si aquest nou trajecte.

Farà parades, sempre són necessàries i obligatòries!

Comentaris (2)05-05-2013 18:07:27

Ella és així

Una noia amb ells enormes i espantats entre a l'edifici i puja, d'una en una, les escales que la separen del seu futur. Un futur que no havia imaginat. Un futur que no sap que volia però que després no podrà imaginar res sense tot això. El pati és pla de gent i pocs la miren, alguns la saluden i d'altres es presenten.

I de cop, han passat els anys.

Es troba pujant les escales amb un ulls ben oberts i un xic espantats. Foulard als coll i entra al pati.

Tothom la mira, tothom la saluda i molts busquen els seu contacte. Desapareix la por del ulls i s'eixampla el somriure. Deixa a la porta problemes per resoldre i escolta la canalla com prepara el sopar al pis de dalt.

Les coses canvien. El futur és incert. Ella no ho volia tot això, però ja no concep res on aquests colors no hi formin part.

Ella és així. Poca cosa i ulls enormes.

Ella és així. Somriure gran i mirada profunda.

Comentaris (0)05-05-2013 18:00:40

reflexes

De cop no hi és,

es desperta sobre el mirall

reflex d'un reflex perdut

i s'adorm entre el no res.

Somia amb tresors perduts,

llençols per bandera,

dofins no gaire peluts

i cançons per coixinera.

La terra no està deserta,

ni l'esplai que tots ocupen.

Cadires buides de paciència

i bambes que no s'acaben de perdre.

I de cop, no hi és,

falta el seu blanc dels ulls

el somriure que et fa perdre

i l'abraçada que bull.

S'adorm sobre un mirall,

reflex d'un reflex trobat,

tot fent aire amb un ventall,

el trobat que s'havia perdut.

Comentaris (0)05-05-2013 17:53:45

la força del treball

Plega les cames contra el pit i recolza l'esquena contra el mur rovellat i escolta atentament les persones que té pel voltant.

De tan en tan perd la mirada a l'horitzó o arrenca a riure encomanant el somriure.

De tan en tan sembla no ser-hi, però també comparteix experiències i opinions.

El contacte de la seva mà sobre els seus genolls la fa somriure i despertar.

Tot pot canviar en un instant, però no tots sabem veure l'instant en que canvia tot.

Hi ha qui et dirà que enamorar-se és qüestió d'una fracció de segon i qui et dirà que sempre segueixes enamorant-te.

Que un nen et recordi que l'important és el camí i no el destí et fa ser conscient que aquesta fracció de segon, o no, tampoc ho és tot.

Entrellacen els dits de les mans i les mirades parlen per ells.

Ningú els va avisar que això podia passar, ni tampoc que seria així.

Però ha estat.

Comparteixen situacions i experiències, però discrepen en una gran quantitat de coses.

I això ho fa especial.

La reunió segueix i cadascú té el seu paper.

Els segons que s'han agafat de la mà, els ha carregat energies per seguir treballant.

És cert, i pot semblar carrincló o màgic, però quan et recolzen en el que fas, et costa molt menys seguir treballant.

Comentaris (1)05-05-2013 17:49:31

Una nova porta

Comença una nova aventura. Una porta que estava tancada demà l'obriràs, sense tenir opció de fer marxa enrere, tan sols de tirar endavant i anar tirant.

Escollir els com. Fer-ho fàcil o complicat. No oblidar el passat. Potser aquesta nova experiència t'ajuda a superar-ho, a plantar-hi cara. Potser aquesta nova feina et permet decidir amb més claredat sobre les obligacions que no haurien de ser-ho.

Una nova porta que et permet fer realitat petits somnis. Una nova via que et recorda que tot està per fer i que tot és possible.

Una porta que et recorda que aquell sentiment de por, no és més que inseguretat, desconeixença i sorpresa.

Que la por no és res més, que un cúmul de petites sensacions.

Tot té nom.

Hi ha una frase que sempre em recorda que no m'he de prendre la vida tan seriosament, total, no en sortiré viva d' ella.

Potser aquesta porta no és una solució, però si que és una opció, una decisió. Una decisió presa amb consciència.

Seguretat i ganes.

Una nova experiència de la que començar a aprendre.

Una porta que espera que descobreixi el que amaga.

Una aventura per fer amb botes de muntanya, bata i colors.

Comentaris (2)05-05-2013 17:38:14

Diumenge de Rams

Ella fa dissabte un diumenge de rams.

Un diumenge en que tot li semblava negre, gris, marró i blau fosc.

Un diumenge en que el dia comença massa d'hora a causa de la poca son, de la rutina de dues setmanes d'aixecar-se d'hora per anar a treballar. Una rutina que li ha gravat un rellotge intern on, a les 7h del matí com a molt tard, ja obre els ulls no sigui cas que s'hagi adormit, que ja estigui fent tard des de bon matí.

Comprovar el mòbil - despertador, recordar que és diumenge i notar que seguiria dormint, no ajuda al seu cos. El cos ja ha decidit activar-se i els pensaments comencen a fer de les seves.

Dóna tombs a la situació estranya del divendres nit.

Recorda fil per randa la conversa de dissabte tarda.

Intenta oblidar amb totes les forces la frustració del diumenge matinada.

Però no se'n ensurt.

Ni de donar tombs, ni de recordar i molt menys d'oblidar.

Ho canvia tot d'ordre.

Oblida la conversa, dóna massa tombs a la frustració i recorda la situació estranya.

El cos et pot jugar males passades un diumenge de rams al matí. O vaja, qualsevol matí.

Llavors, la situació de sempre.

Què fer?

Saber que la causant de quasi tot és ella no ajuda.

Saber que està entrant en una espiral, tampoc.

Només ella forja el seu voltant.

Només ella decideix qui pot acostar-se-li i qui no.

Aquella sensació d'estar sol davant de tot. Aquella sensació tantes i tantes vegades equivocada.

Recordar que et culpaven de ser mala amiga i veure que ara ets tu que no ets capaç de demanar ajuda com cal. Saber que t'encantaria girar aquelles paraules i dedicar-les al seu emissor.

Saber que no ho faràs.

Decideix aixecar-se i esmorzar amb els pares. Massa temps sense fer-ho.

Decideix que agafarà els patins, la bici o les botes. Una decisió que no pren força.

Decideix posar-se al dia en alguna sèrie que l'ajuda a desconnectar del món. Si, mira la sèrie, però no, no desconnecta del món.

Decideix fer dissabte un matí de diumenge de rams. Va fent-ho, tot i que para sovint, tot i que no desconnecta els pensaments, tot i que potser, li va millor del què pensava.

No haver de decidir què farà a la tarda, l'alleuja.

Compromisos pactats. Obligacions a complir i amb totes les ganes del món.

Haver de decidir què faràs després.

Una altre decisió.

Potser pujarà a pintar al terrat desprès de fer dissabte.

O potser tregui totes les fotografies de la paret.

Potser truqui a aquelles persones que va oblidar expressament.

O potser, fins i tot, convidi a dinar la germana.

I de cop, somriu.

Oblida les ganes de plorar i el mal d'esquena.

Demana ajuda a dues persones prou importants, i espera resposta.

No girarà paraules d'emissors ni receptors, però i serà quan aquest ho necessitin.

Dinarà amb la germana, això segur!

Seguirà fent dissabte i traurà les pintures a l'oli tard o d'hora.

A la nit, a la nit no ho sap, però a vegades és molt millor no saber-ho.

Pensar massa provoca aquestes coses. No tot es pot controlar, oi?

Comentaris (0)24-03-2013 12:41:48

Buscant la solució

De cop veus clar quin és el problema.

On rau la qüestió de la majoria de les teves llàgrimes i les teves neures.

Per què creus que tens tants problemes quan resulta, que a la pràctica, no en tens pas tants.

La família va bé. Amb els seus alts i baixos, secrets i veritats mig amagades. Però va bé. Bona cara, tensions raonables. Funciona.

La feina, ara en tens. Obligacions agradables i d'altres amb les que no tens més remei que fer-los. Però no, el problema tampoc són els compromisos imposats.

Les amistats. No puc pas queixar-me, més d'una vegada m'han demostrat estar al meu costat i fan molt bé el seu paper. Jo també intento complir amb el meu.

La parella. No se exactament per què, però sempre resulta un punt a part de tot. No hi té res a veure per molts que d'altres s'entossudeixin a portar-me la contrària.

I finalment l'oci. Aquí et quedes en blanc. I per oci no et surt res. Regires i regires carpetes però no trobes res de res. Quan fa que no has alguna cosa per què si, per què et ve de gust, per què en tens ganes i que no formi part de les teves obligacions?

Ni idea.

Potser aquest és el problema.

Potser no, segur.

Què hi farem, un cop saps el problema has de buscar la solució.

Comentaris (0)07-03-2013 22:30:34

Mort o no

Agafar el cotxe a primera hora del matí i veure com surt el sol al compàs d'una música relaxada i amb missatge interessant. El paisatge es deixa endevinar i apareixen camps de blat verds i vinyes amb flors blanques i grogues. Ahir va ploure i es nota. Tot brilla més: els colors són més intensos, les olors més forta i tu més riallera.

El viatge es fa llarg però tranquil. No hi ha lloc per la monotonia i els pensaments no et donen cap treva.

Trams en que et distreus i no saps com has arribat fins on ets. Paraules i mirades de gasoliners que t'arrenquen somriures.

De cop, aquella llàgrima solitària. Deu minuts per arribar al teu destí i tot es fa més feixuc. Els hauràs de veure, abraçar i consolar. T'hauràs de deixar consolar i abraçar per gent amb qui mai has parlat.

El lloc és bonic, massa i tot, i les margarides taronges escampades per tot arreu el posarien nerviós. Somriures en pensar-ho. No suportava que la gent collís les flors.

Les músiques i les paraules són buides. No entens com algú pot fer un paper tan ben fet en un escenari tan complicat.

El més curiós de tot és que ell no hi és, ni en cos ni en ment. Una escena més a representar.

Encara no ho entenc.

Segurament ja és massa tard, ja no ho entendre.

Comentaris (1)07-03-2013 22:30:08

El pas del temps

Et truquen.

Voles fins a Pira.

Treballes fins les 17h.

Deixes enrere compromisos.

Decidir què fer.

Decidir com fer-ho.

Dinar cigrons.

Tot bé.

Veure que el dia funciona des de ben d'hora.

No estàs cansada i això et sorprèn.

Berenes amb molt bona companyia.

Mirades.

Riures.

Fotografies que ho recordaran.

Tot molt bé.

Fins ara.

Comentaris (1)07-03-2013 22:29:39

Carnaval

Començar a posar fil i agulla aquest dies de descontrol mig organitzat.

A preparar matins de ressaca, tardes de molta música i nits de b(v)eure tot allò que pots i més.

Moments en que tot si val, tot i que aquest tot tingui tantes normes.

Monitors, carrossa, tractor i canalla. Tot preparat o quasi!

-

Llavors, arriba aquell moment en que dormida somies.

Somies amb desastres naturals i amb pits que van i venen, com els petons que et roben i regalen.

Somies que segueix enfedada i només veus això.

La seva cara enmorriada de reüll.

Dos matins, dues tardes, dos capvespres i dues nit ben llargues.

Dos sopars, dos dinars, un esmorzar i quatre o cinc berenars (tants com se't permetin).

Vuit altaveus i no se quants punjant discos.

60 nens transformats d'espantaocells alegrant els moments.

Però ella segueix enfadada i no ho puc oblidar, però ho aparcaré.

La casa ja fa olor a coca amb sucre i xocolata desfeta.

La camisa quadres ja descansa amb els tirants.

Toca posar-se les botes i ja no parar.

Bon carnavaaaal ^^

Comentaris (2)09-02-2013 09:39:33

Article Aleta 2013

Tenim la Marineta, la Irma, l'Albert i la Paula. El Sergi, la Jordina, la Jackie,el Pau i la Júlia. La Maria, l'Arnau, la Sandra, l'Ariadna, la Xènia, la Mireia i el Guerau, els nous fitxatges. L'Iker, l'Anna, les Laies. La Jordineta, l'Aghata i la Natàlia. L'Orive i la Marina. La Nurieta, la Pili, la Maria, la Nana, la Mireia i la Raquel. Col·laboradors i col·laboradores.

És possible que tinguem el millor equip de canalla des de fa temps dels Xiquets de Reus, gaudint i estimant el color avellana

Que què tenim?

Tenim uns assajos a principi de temporada a l'hospital vell de Reus, un nou espai amb nous reptes i nou equip. Tenim el primer 2d7 més matiner de la història, unes colònies a la Marinada, a Cambrils, per carregar piles i afrontar la gran temporada que tots somiàvem i que aquesta canalla ens ha ajudat a fer realitat. Tenim cuiners, castellers, actors i ballarins.

Tenim un 3d8 abans de la nostra Festa Major i la clàssica de vuit per Sant Pere

Que què tenim?

Tenim assajos i més assajos, estrenes de canalla en castells de set i en castells de vuit, acotxadors, enxanetes i dosos que van demostrar tota la feina feta al pati d'assaig. Tenim el 2d8f carregat per Santa Anna amb l'estrena d'una dosos, unes vacances curtes però intenses. Tenim ganes de més i més castells i de no parar.

Tenim llenyes, caigudes en solitari i un quatre molt girat, però també tenim una canalla que a més a més de caure, ens ha demostrat que sap aixecar-se i no es rendeix mai, per això, també tenim un equip que ha estat al cent per cent, uns col·laboradors que han donat aquell cop de mà quan més se'ls necessitava, uns nens que ens han recordat que sempre s'ha de somriure i que les abraçades costen ben poc.

Tenim una canalla que ens recorda que "un dels més petits és el més alt del món" i amb ells hem tocat el cel de ciutats i pobles ben diferents. Tenim una actuació al Talladell amb una dosos de vint anys.

Tenim cercaviles petites i futurs caps de colla i canalla que apunten molt i molt amunt.

Que què tenim?

Tenim una vintena de nens de 4 a 15 anys, dosos amb les coses molt clares i enxanetes i acotxadors un pèl "punkis". Tenim un entrebanc poc abans de Misericòrdia que ens fa replantejar les coses, però una canalla que no renuncia a res i afronta la diada com un més, com tants i tants que van posar-se la camisa per demostrar que érem allà, que ens estem fent grans i que tots som color avellana.

Tenim una canalla que no es va rendir i va fer l'aleta al 11è 3d8 de la temporada a la Tarraco Arena un diumenge d'octubre, que descarregava el primer 2d8f des de feia 14 anys, i posava la cirereta a un 4d8 èpic, tenim una canalla que s'emocionava i no entenia per què ploraven de felicitat.

Colla, tenim una canalla que volien el 5d8 i per això van seguir treballant i suant, per poder fer les dues aletes i descarregar la catedral.

Desprès de la feina, els dimarts i divendres esgotadors, els més petits dormint-se pels racons, les tensions de grans i petits, els nervis de saber que tens alguna cosa molt gran a tocar, però que encara no hi has arribat del tot, tenim els somnis fets realitat,

Tenim el gran dia, els seus ulls oberts de bat a bat al veure les fundes noves dels cascs, el somriure que no podíem ni volíem esborrar després de descarregar el segon 2d8f, la cara de bocabadats i il·lusionats al sentir el toc d'aleta del cinc i veure'ls tocar la pinya a la descarregada. Tenim tants i tants moments per recordar i emmarcar que no acabaríem mai.

Tenim una gran setmana avellana on els més petits van disfrutar de tots els jocs, el teatre de la colla i un sopar per gaudir i fer pinya.

Però la temporada de la canalla no acaba aquí. Quan tots ja descansàveu, a ells encara els esperava una nit al local, 6 quilos de llaminadures per ells sols, un joc fet i pensat per tota aquesta canalla que t'han ha crescut, gaudit i treballat, un futbolí humà al patí d'assaig i un fins aviat. Perquè encara hem tingut temps, abans d'acabar l'any, de veure'ns dues vegades més: una per fer cagar el tió dels Xiquets, que ens va cagar un bossa de llaminadures i un bock'n'roll casteller, i finalment, per anar tots junts al Parc de Nadal i fer l'últim assaig de la temporada.

Tenim una canalla que ara ja pot descansar.

Tenim uns nens i unes nenes que han fet història.

Tenim uns xiquets i unes xiquetes que no en tenen prou, i que la temporada que ve en voldran més, molt més.

Ells volen seguir creixent!!

I nosaltres amb ells :)

Comentaris (1)02-02-2013 12:26:40

Pàgines: 12345  <>