Moments inesperats que resulten ser esperats.
Aquell petó robat a mitjanit, es veu que va ser donat.
Arrencar un somriure d'uns llavis preciosos quan feia estona que esperaven que els fessis somriure.
Quan penses que no s'espera la teva abraçada i fa hores que l'està demanant.
Penses que t'ha vist venir i que ja no te sentit tapar-li els ulls, però que tot i així ho facis, és quan el sorprens.
Mirar-vos als ulls i saber que no riurà, i de cop, arrenqueu un somriure al mateix temps.
Avançar-te per pagar les cerveses i comprovar que ja les han pagat.
Sortir de casa de morros, saber que el dia no s'arreglarà i, que una trucada "he sentit la seva veu i he pensat en tu" faci brillar un sol a plena nit.
Esperar que no vindrà i que una mà amiga et faci equivocar.
Tenir-ho tot preparat i que res surti com estava pensat.
Que una paraula faci canviar, inesperadament, el teu punt pessimista.
Preguntar-se per què, i que la resposta sigui blau.
Que et regalin una rosa i tenir el llibre preparat.
Sorprendre't pel davant quan l'havies vist entrar per la porta del darrera.
Esperar trobar el sol i topar amb un eclipsi de lluna.
Que el moment més esperat, resulti inesperat, i superi expectatives.
Quan el somriure es barreja amb llàgrimes dolces.
Que la mirada més ensucrada es combini amb una abraçada amarga.
Arrencar el cotxe i trobar-se'ls tirats per l'autobús.
Arribar tard a l'estació i que el tren t'estigui esperant.
Sentir com un murmuri crea el silenci més especial.
Que allò que per algú és inesperat, per tu, resulti ser el més esperat.