nana_90
per en 2 Febrer 2013
1,477 Vistes

Tenim la Marineta, la Irma, l'Albert i la Paula. El Sergi, la Jordina, la Jackie,el Pau i la Júlia. La Maria, l'Arnau, la Sandra, l'Ariadna, la Xènia, la Mireia i el Guerau, els nous fitxatges. L'Iker, l'Anna, les Laies. La Jordineta, l'Aghata i la Natàlia. L'Orive i la Marina. La Nurieta, la Pili, la Maria, la Nana, la Mireia i la Raquel. Col·laboradors i col·laboradores.

És possible que tinguem el millor equip de canalla des de fa temps dels Xiquets de Reus, gaudint i estimant el color avellana

 

Que què tenim?

Tenim uns assajos a principi de temporada a l'hospital vell de Reus, un nou espai amb nous reptes i nou equip. Tenim el primer 2d7 més matiner de la història, unes colònies a la Marinada, a Cambrils, per carregar piles i afrontar la gran temporada que tots somiàvem i que aquesta canalla ens ha ajudat a fer realitat. Tenim cuiners, castellers, actors i ballarins.

Tenim un 3d8 abans de la nostra Festa Major i la clàssica de vuit per Sant Pere

Que què tenim?

Tenim assajos i més assajos, estrenes de canalla en castells de set i en castells de vuit, acotxadors, enxanetes i dosos que van demostrar tota la feina feta al pati d'assaig. Tenim el 2d8f carregat per Santa Anna amb l'estrena d'una dosos, unes vacances curtes però intenses. Tenim ganes de més i més castells i de no parar.

Tenim llenyes, caigudes en solitari i un quatre molt girat, però també tenim una canalla que a més a més de caure, ens ha demostrat que sap aixecar-se i no es rendeix mai, per això, també tenim un equip que ha estat al cent per cent, uns col·laboradors que han donat aquell cop de mà quan més se'ls necessitava, uns nens que ens han recordat que sempre s'ha de somriure i que les abraçades costen ben poc.

Tenim una canalla que ens recorda que "un dels més petits és el més alt del món" i amb ells hem tocat el cel de ciutats i pobles ben diferents. Tenim una actuació al Talladell amb una dosos de vint anys.

Tenim cercaviles petites i futurs caps de colla i canalla que apunten molt i molt amunt.

 

Que què tenim?

Tenim una vintena de nens de 4 a 15 anys, dosos amb les coses molt clares i enxanetes i acotxadors un pèl "punkis". Tenim un entrebanc poc abans de Misericòrdia que ens fa replantejar les coses, però una canalla que no renuncia a res i afronta la diada com un més, com tants i tants que van posar-se la camisa per demostrar que érem allà, que ens estem fent grans i que tots som color avellana.

Tenim una canalla que no es va rendir i va fer l'aleta al 11è 3d8 de la temporada a la Tarraco Arena un diumenge d'octubre, que descarregava el primer 2d8f des de feia 14 anys, i posava la cirereta a un 4d8 èpic, tenim una canalla que s'emocionava i no entenia per què ploraven de felicitat.

Colla, tenim una canalla que volien el 5d8 i per això van seguir treballant i suant, per poder fer les dues aletes i descarregar la catedral.

Desprès de la feina, els dimarts i divendres esgotadors, els més petits dormint-se pels racons, les tensions de grans i petits, els nervis de saber que tens alguna cosa molt gran a tocar, però que encara no hi has arribat del tot, tenim els somnis fets realitat,

 

Tenim el gran dia, els seus ulls oberts de bat a bat al veure les fundes noves dels cascs, el somriure que no podíem ni volíem esborrar després de descarregar el segon 2d8f, la cara de bocabadats i il·lusionats al sentir el toc d'aleta del cinc i veure'ls tocar la pinya a la descarregada. Tenim tants i tants moments per recordar i emmarcar que no acabaríem mai.

 

Tenim una gran setmana avellana on els més petits van disfrutar de tots els jocs, el teatre de la colla  i un sopar per gaudir i fer pinya.

 

 

Però la temporada de la canalla no acaba aquí. Quan tots ja descansàveu, a ells encara els esperava una nit al local, 6 quilos de llaminadures per ells sols, un joc fet i pensat per tota aquesta canalla que t'han ha crescut, gaudit i treballat, un futbolí humà al patí d'assaig i un fins aviat. Perquè encara hem tingut temps, abans d'acabar l'any, de veure'ns dues vegades més: una per fer cagar el tió dels Xiquets, que ens va cagar un bossa de llaminadures i un bock'n'roll casteller, i finalment, per anar tots junts al Parc de Nadal i fer l'últim assaig de la temporada. 

 

Tenim una canalla que ara ja pot descansar.

Tenim uns nens i unes nenes que han fet història.

Tenim uns xiquets i unes xiquetes que no en tenen prou, i que la temporada que ve en voldran més, molt més.

Ells volen seguir creixent!!

I nosaltres amb ells :)

Publicat a: Reflexions