La confiança.
Difícil de guanyar i de donar.
Massa fàcil de perdre.
La felicitat que sents quan estàs amb algú en qui confies.
El malestar que notes quan algú ha deixat de confiar en tothom per culpa d'una sola persona.
El compromís i la dedicació en fer saber a l'altre que en tu encara es pot confiar.
No tenir por de tornar a caure.
Creure en un mateix però no desconfiar dels altres sempre.
És complicat.
Ningú ens va dir que seria fàcil.
La vida està feta pels valents.
Mirar-lo als ulls i fer-li saber que pot confiar en tu.
Intentar no fallar a la gent que t'importa.
Quan se't trenca alguna cosa en aquell moment que algú et decepciona.
Som humans.
En algun moment tornem a intentar refer aquella canica preciosa que es va trencar.
Però les esquerdes mai desapareixen del tot.
Confiar en algú és saber que si li dónes tot el que ets, ho protegirà com si fos tot el que ell és.
Milers de moments, estones, mirades, silencis, paraules, ... que forgen la confiança.
Frustració, decepció, impotència, sensació d'haver perdut el temps, ...
Però tot s'arreglarà!
