Una noia amb ells enormes i espantats entre a l'edifici i puja, d'una en una, les escales que la separen del seu futur. Un futur que no havia imaginat. Un futur que no sap que volia però que després no podrà imaginar res sense tot això. El pati és pla de gent i pocs la miren, alguns la saluden i d'altres es presenten.
I de cop, han passat els anys.
Es troba pujant les escales amb un ulls ben oberts i un xic espantats. Foulard als coll i entra al pati.
Tothom la mira, tothom la saluda i molts busquen els seu contacte. Desapareix la por del ulls i s'eixampla el somriure. Deixa a la porta problemes per resoldre i escolta la canalla com prepara el sopar al pis de dalt.
Les coses canvien. El futur és incert. Ella no ho volia tot això, però ja no concep res on aquests colors no hi formin part.
Ella és així. Poca cosa i ulls enormes.
Ella és així. Somriure gran i mirada profunda.