Plega les cames contra el pit i recolza l'esquena contra el mur rovellat i escolta atentament les persones que té pel voltant.
De tan en tan perd la mirada a l'horitzó o arrenca a riure encomanant el somriure.
De tan en tan sembla no ser-hi, però també comparteix experiències i opinions.
El contacte de la seva mà sobre els seus genolls la fa somriure i despertar.
Tot pot canviar en un instant, però no tots sabem veure l'instant en que canvia tot.
Hi ha qui et dirà que enamorar-se és qüestió d'una fracció de segon i qui et dirà que sempre segueixes enamorant-te.
Que un nen et recordi que l'important és el camí i no el destí et fa ser conscient que aquesta fracció de segon, o no, tampoc ho és tot.
Entrellacen els dits de les mans i les mirades parlen per ells.
Ningú els va avisar que això podia passar, ni tampoc que seria així.
Però ha estat.
Comparteixen situacions i experiències, però discrepen en una gran quantitat de coses.
I això ho fa especial.
La reunió segueix i cadascú té el seu paper.
Els segons que s'han agafat de la mà, els ha carregat energies per seguir treballant.
És cert, i pot semblar carrincló o màgic, però quan et recolzen en el que fas, et costa molt menys seguir treballant.
