Despertar-se amb el sol i netejar-se les lleganyes tot veient com la lluna s'amaga. Motxilla a l'esquena i unes sis mandarines pel viatge.
Seure al seient de darrera del cotxe i veure passar els diferents paisatges.
Les muntanyes i els camps catalans.
El desert i l'oest, les boires que no deixen passar el sol, el cel gris de Madrid, els camps de pastura d'Extremadura i els seus desnivells al contrast de la resta de paisatges que hem vist fins ara.
Cavalls, vaques, ovelles, voltors, cigonyes, ... arribar a un poble desconegut.
Boires i temperatures inferiors als cinc graus.
Brasers, cerveses i futbolins.
Sopar i converses amb accent català.
Adormir-se desprès d'un viatge tan llarg i somiar sense preocupar-se, a més de 800 quilòmetres de casa.
A vegades sembla que no ha de ser així, però posar distància entre les obligacions, els problemes i els paers, massa sovint és necessari.
Quan tornes, hauria de costar menys plantar cara a les coses.
Fins que torni però, toca disfrutar.