Fa temps que va oblidar el seu nom. La ciutat l'abduïa i ja no recordava per què feia les coses ni quines noves volia fer. Segurament per això aquest matí, desprès d'haver-se amagat al poble on encara hi conserva arrels infantils i avis que la mimen, s'ha posat les malles de muntar i l'impermeable i ha anat a buscar el seu cavall. Feia tant temps que no es veien, que l'intercanvi de sons, gestos, paraules i carícies ha durat ben bé dues hores. El Garbo, el seu cavall, ràpidament la recorda't i s'ha deixat acariciar, però li ha costat oblidar els anys de silenci i absència. Finalment, un cop preparat, ella ha recuperat la tranquil·litat, el somriure i les ganes de somiar. Han passejat pels camps de blat i al costat dels arrossars, ha vist cigonyes i algun pardal, han trotat i anat al galop. Han descansat i menjat sota unes alzines sureres sense suro i han vist pondre's el sol rere la serralada. Quan ha tornat a casa, tornava a ser ella: la dels somnis, les idees i els reptes. Potser torni a la ciutat o potser comenci un nou projecte per aquí. Però per ara, disfrutarà d'aquest oasi, fa massa temps que el seu cos li demanava a crits i ara no ho deixarà així com així.
