nana_90
per en 5 Maig 2013
1,290 Vistes

 

De cop no hi és,

es desperta sobre el mirall

reflex d'un reflex perdut

i s'adorm entre el no res.

 

 

Somia amb tresors perduts,

llençols per bandera,

dofins no gaire peluts

i cançons per coixinera.

 

 

La terra no està deserta,

ni l'esplai que tots ocupen.

Cadires buides de paciència

i bambes que no s'acaben de perdre.

 

 

I de cop, no hi és,

falta el seu blanc dels ulls

el somriure que et fa perdre

i l'abraçada que bull.

 

 

S'adorm sobre un mirall,

reflex d'un reflex trobat,

tot fent aire amb un ventall,

el trobat que s'havia perdut.

Publicat a: Reflexions