De cop no hi és,
es desperta sobre el mirall
reflex d'un reflex perdut
i s'adorm entre el no res.
Somia amb tresors perduts,
llençols per bandera,
dofins no gaire peluts
i cançons per coixinera.
La terra no està deserta,
ni l'esplai que tots ocupen.
Cadires buides de paciència
i bambes que no s'acaben de perdre.
I de cop, no hi és,
falta el seu blanc dels ulls
el somriure que et fa perdre
i l'abraçada que bull.
S'adorm sobre un mirall,
reflex d'un reflex trobat,
tot fent aire amb un ventall,
el trobat que s'havia perdut.
Publicat a: Reflexions