Cabells mullats, mitjons dobles, manta al voltant del cos, telescopi al costat, estrelles per sostre i gos passejant pel camp.
Escoltes els animals que surten de nit, endevines mussols i gats amagats entre arbres i reposes el cap a la panxa d' algú.
Fa setmanes que vas començar aquest aïllament i ja arriba el seu final.
La llibreta en blanc que et van recomanar, segueix en blanc, però les parets de l'habitació i la càmera estan plenes d'idees, paraules i moments. Segurament facis alguna fotografia més de la paret i la resta ho deixis penjat.
Prendràs poca cosa, a diferència de com vas arribar, però has omplert el cap de coses noves i has substituït i modifica't d'altres que ja no et servien.
Un estel fugaç.
Un petó robat.
Ell no porta ni dos setmanes i demà seguirà aquí. Per tu, una fotografia més; per ell, quelcom més per superar.
Demà serà demà. Avui només hi ha aquestes estrelles, la manta, les seves mans i les experiències d'aquets cinc mesos.